1- Quan la gent no entén el contingut d'un escrit és molt possible que la culpa sigui de l'autor. Per això, vaig fer llegir el post a tres persones de molta confiança. Totes tres -opinions a banda, perquè algunes em van posar a parir- van entendre el text perfectament. Ergo, el significat era cristal·lí. Una altra cosa és que agradés més o menys. En cap moment vaig parlar de retirar el vot a ningú, al contrari: jo deixaria votar col·lectius que a dia d'avui no poden fer-ho. Desafio a les persones que ho asseguraven a que ho demostrin.
2- Que hi hagi tanta gent amb problemes de comprensió escrita és un tema que m'angoixa, sobretot si el lector passa per ser una persona més o menys competent amb les lletres. Que molts d'aquests lectors fossin universitaris refuta del tot les meves idees -que només eren incipients- sobre el valor del vot. Al capdavall, potser m'equivocava. Ara bé, si som incapaços d'entendre una idea tan simple i bàsica com la que vaig plantejar, com podrem comprendre els intríngulis de la socialdemocràcia, o del liberalisme, o de la democràcia cristiana, o dels partits identitaris? El dilema segueix sense resoldre's.
3- Jo potser anava errat, però aquest escandalitzar-se de tieta-Conxita -tot el dia amb el vano amunt i avall- és molt poc postmodern. A la Universitat em van ensenyar que vivim uns temps caracteritzats per la incertesa, on els dogmes han perdut tota credibilitat i tot és qüestionable i deconstruïble. Aparentment no és així, i la Democràcia és com fa uns anys la virginitat de Maria: absolutament indiscutible. És en ella mateixa, i la seva naturalesa no es pot alterar. Si algun dels meus antics profes de Filosofia llegeix això, que l'anècdota li serveixi per fer una nota a peu de pàgina: fins i tot les teories postmodernes són refutables per la seva pròpia naturalesa refutadora.
