dimarts, 11 de novembre del 2014

El 9-N i tres coses més.

- Fantàstica la participació del 9-N. Pessimista de mena com sóc, esperava molta menys gent. Però tota moneda té dues cares: no crec que hi hagi cap independentista que aquell dia no anés a votar. Ara Espanya sap exactament quants som i sabrà si anem de farol.

- Catàrtics els incidents a Girona, on els catalans per fi vam demostrar que tenim una mica -només una mica- de sang a les venes. Quan els feixistes van atacar les urnes no van ser interceptats per tot un equip de rugby, com diu la llegenda urbana, sinó per un únic jugador (que va camí de convertir-se en el Capità Girona) que va retenir un únic neonazi que, per cert, es va posar a plorar com una neneta de Primària. No sé què opinen els seus camarades d'armes, però a mi em faria molta vergonya pertànyer al mateix comando que un covard ploramiques com aquest. Per cert, el jugador de rugby ha aclarit que ell no protegia a la gent d'aquest energúmen, sinó que protegia a l'energúmen de la gent. Som un poble extremadament pacífic, com un ramat de xais obesos, però què s'esperaven els franquistes anant a tocar els collons precisament aquest dia? Si feu click aquí el veureu plorar. Diuen que és de la Cellera. Que en poblets tan petits -i tan catalans- hi hagi gent així és una cosa que sempre m'ha sorprès. Algun dia en parlarem detingudament.

- El gat de Schrödinger, com tots els gats del món, té set vides. Encara n'hi queda alguna. Podeu llegir-la aquí. Gràcies Eva Bussalleu, per la ressenya.

- Gràcies també a en Matthew Tree per haver tingut la bondat de citar-me en un article seu publicat al Punt Avui. Aquí el teniu.

- I per acabar us deixo amb l'alcalde de Gallifa, que en aquest vídeo divertidíssim planta cara -amb una calma envejable- al gruixut de la papada de el Gato al agua, un programa que fa que els No-Dos semblin informatius de la Sexta.