Molts de vosaltres ja fa temps que us heu adonat que això dels Greatest Hits remasteritzats és una excusa barata per no escriure posts nous. La veritat, teniu raó. Però d'altra banda em sap greu que els nous lectors del blog es quedin sense llegir les entrades que, per un motiu o altre, han tingut més visites. La que ve a continuació va ser una de les més vistes, en contra de qualsevol expectativa per part meva. Misteris dels blogs. Som-hi:
Érem de colònies amb la mainada de l'escola i, una tarda, un nano va trobar un exemplar de paó de nit, aquelles papallones grosses i una mica tètriques amb dibuixos a les ales.
La bestiola no es movia i es va deixar agafar, semblava morta. Ben aviat un munt de nens i nenes es van concentrar al seu voltant, com passa sempre que algú troba un insecte mort o malferit. Els intents de reviure-la van ser inútils, i ben aviat vam concloure que no hi havia res a fer. Aleshores va arribar un nen d'una altra escola (a la casa de colònies on estàvem hi havia nens de diferents col·legis). Va demanar-nos la papallona i li vam donar. Va examinar-la i va explicar-nos que tenia un poder especial: podia curar qualsevol bèstia.
- Sóc una mena de veterinari - deia.
Va posar-se la papallona al palmell de la mà i va tocar-la amb molta cura, sense que l'animal reaccionés.
- He de descobrir quin problema té. Així sabré què li he de fer i la podré curar.
Alguna cosa -probablement un alumne que es portava malament- va cridar la meva atenció, de manera que durant uns quants segons vaig apartar la vista d'aquell nano. Quan vaig tornar a mirar, la papallona ja volava.
- L'has aconseguit curar? - vaig preguntar jo amb els ulls com pilotes de tennis.
- Clar. Ja us ho havia dit.
Aquell nen va somriure com si allò fos la cosa més natural del món. Al cap d'una estona vaig saber que la papallona havia revifat quan un nen de la meva classe, impacient perquè el miracle no es produïa, havia clavat una plantofada a la mà del nen dels poders, i la papallona havia sortit rebotida. Un cop a l'aire s'havia recuperat i havia alçat el vol. Però tot això vaig saber-ho després. Vist de prop aquell nen tenia una aparença inquietant, com aquelles criatures misterioses que surten a les pel·lícules d'intriga o de terror i que fan tanta por.
- Com ho has fet?
Ell va fer un somriure estrany, com si fos conscient de l'efecte que causava en les persones:
- Molt fàcil: fent-ho.
