Ara tothom fa escarafalls i s'esquinça les vestidures amb els vots de la CUP al Parlament. Fa pocs dies ja vaig explicar-vos que, durant un temps, vaig ser veí dels Maulets de Girona, una de les associacions que va ajudar a fundar les CUP. Se'm van pixar tantes vegades al portal, i els veïns vam haver de recollir tantes deixalles i tantes burilles de cànnabis, que vam acabar coneixent-los força bé: diuen que pots conèixer a una persona a partir de les deixalles que genera, i és ben cert.
No em malinterpreteu. No sóc el clàssic mal veí que truca a la policia si un dia poses la música massa forta. Tots ens tornem una mica bojos a vegades -jo el primer-, i cal un mínim de comprensió i de tolerància. Si no, malament rai. Però aquests nanos, amb les seves vomitades als portals i els seus crits de borratxo que ens despertaven cada matinada de dijous, van portar als veïns immediats als límit. Una gent així em mereix molt poc, poquíssim, respecte. És més: exigeixo que em paguin totes les Dormidines que em van obligar a fotre'm.
De les CUP es pot esperar de tot, perquè tenen tots els defectes dels aficionats i cap de les seves virtuts. Potser a Barcelona són diferents i tenen un altre recorregut, molt més implicat en el teixit social i patatim patatam. Però les que jo conec són un grup de radicals intolerants i nens de papà -en el sentit literal: hi havia els fills de molts prohoms gironins- que volien jugar a la política i a les assemblees etíliques. Si les decisions d'ara les prenen tan borratxos com ho feien aleshores, no m'estranya que facin votacions tan rares.
I el pitjor es que tot just acaba de començar.
