Aquests dies tornava a circular un missatge avisant que el Watssap esdevindria de pagament d'un moment a l'altre. El pànic s'ha ensenyorit de la Xarxa, i vinga a enviar el missatget amb l'esperança de que si el reenviaves prou vegades t'estalviaries pagar.
Quan era petit ens enviàvem cartes que asseguraven que si trencàvem la cadena ens passarien tota classe de desgràcies, i que si la seguíem els nostres desitjos es complirien. Més tard van ser correus electrònics o Power Points. Després es van convertir en missatges de Facebook, alguns dels quals, per tenir verossimilitud, es disfressen de blindatge legal davant dels possibles mals usos de la nostra informació (si voleu privacitat no entreu al Facebook, cony, diu encertadament una contrainiciativa). I ara entra en joc el Watssap. No podia ser de cap altra manera.
Aquestes cadenes absurdes són una nova forma de superstició. Supersticions 2.0. Abans les bruixes feien que la llet es tornés agra o que se't morís el bestiar. Es creia que els mossèns tenien el poder de fer ploure, i que la cendra de palmó beneït el dia de Rams protegia la casa davant dels llampecs. La gent evitava els creuaments de camins, perquè era el lloc on apareixia el diable. Ara això ho trobem ridícul, però ens empassem correus electrònics que asseguren que el Gmail i el Facebook seran de pagament, o que una empresa donarà un milió d'euros a un malalt si pengem una foto al nostre mur. I de la mateixa manera que la gent tirava grapadets de sal per sobre l'espatlla, nosaltres reenviem els missatges i pengem les fotos. Per un si de cas, diem.
Fem veure que som més racionals que els nostres avis, però en realitat estem igual de perduts i espantats que ells. Ara, en comptes de creure en follets, creiem que la CIA vigila els nostres moviments i que hi ha una legió de persones esperant que abaixem la guàrdia per fer servir les fotos on hi sortim borratxos per Cap d'Any per fer-ne vés a saber què.
Ja ho veieu. Potser les coses ens anirien millor si seguíssim creient en fantasmes. Ells, com a mínim, no t'obliguen a tocar els nassos als demés.
