dijous, 27 de setembre del 2012

TOO FAST


Aquests dies el món va tan ràpid que és impossible escriure sobre un tema concret. Quan t'has format una idea i et disposes a escriure-la, passa una altra cosa que et fa canviar d'opinió, o bé atrau la teva atenció de manera que aviat oblides tota la resta. Voldries fer un post de cada cosa, però és impossible. De manera que em limitaré a donar quatre idees:

- Les paraules de l'expresident d'Extremadura: una cagada que referma la determinació -i dóna la raó- als catalans que volen independitzar-se. Fa pocs minuts llegia un article sobre el tràfic d'esclaus africans a les Amèriques (no és broma). Les paraules d'aquest energúmen tenien un contingut semblant a les cartes del segle XVIII que l'article reprodueix. Jo, si fos extremeny -catalanista o espanyolista, tan li fa- em sentiria profundament indignat.

- El cambrer heroic: en un temps de decepció, tristesa i desengany (i de xarxes socials, és clar) els actes d'un home valent poden servir per insipirar les masses. Les fotos són magistrals i el missatge també. Té moltíssima força, i suposo que hi haurà qui sabrà aprofitar-se'n. Jo, si fos publicista, ja estaria fent-li firmar tot de papers. Sigui com sigui, els bars són el darrer reducte de civilització i els cambrers, els seus guardians. Jo sempre ho he dit.

- El cas de les nadadores que protesten perquè la seva entrenadora era una dèspota: les cartes em fan malpensar. Si als gimnasos on jo he entrenat era habitual que l'entrenador et digués maricón o neneta, i també era habitual veure algú perbocant el sopar, què no ha de passar en un equip d'elit? Si vols aprendre a boxejar t'hauràs de menjar moltes hòsties, i val més que te les clavin al gimnàs que no pas dalt del ring. Amb això del esports, qui no vulgui pols que no vagi a l'era.

- El panorama polític català: no tinc prou capacitat per organitzar els meus pensaments i opinions. I si no pots pensar-ho, val més no escriure-ho.

- Feu un cop d'ull a la nova entrada del Gat de Schrödinger