Els pagafantes són paios que, volent-se lligar una noia, es converteixen -contra la seva voluntat- en els seus amics, germans grans, coixins on plorar, sacs de boxa, psicòlegs, companys de cafè, confessors i mossos de magatzem, entre d’altres tasques encara menys gratificants.
La gran desgràcia d'un pagafantes és, precisament, ser un pagafantes. Tenir-la a l'abast i que, alhora, sigui inabastable. Mentre que els seus rivals -generalment, macarres i bad boys- coneixen a la noia i al cap de pocs dies (o hores) ja s'hi han allitat, el pagafantes pot mantenir-hi una relació de mesos o anys, sense aconseguir res més que un cast petó a la galta o una abraçada afectuosa.Els pagafantes més recalcitrants han arribat a compartir llit amb la noia (sense cap relació carnal, òbviament), i fins i tot tinc noticia -ho juro- de pagafantes que s’hi han dutxat, anant amb molt de compte de no tocar-la. Segons algunes fonts també hi ha dones pagafantes, tot i que serien minoritàries: és un fenomen eminentment masculí.
Arribats a aquest punt hem de distingir els pagafantes circumstancials dels que ho són a temps complet. Servidor s’ha trobat, en moments puntuals de la seva vida, tenint comportaments de pagafanta, fent autèntics equilibris per no caure en aquest abisme sense fons. Vorejant la frontera, tan traïdora. Però un pagafantes autèntic neix essent-ho. Troba amistat i confessions quan ell esperava sexe i amor. És germà gran i a ell li agradaria ser amant. Pel qui ho viu en pròpia pell (i els que hem tingut etapes pagafantes ho sabem prou bé) és dramàtic, una autèntica tortura: “em tens però no em tens” . Són personatges tràgics i profundament desgraciats. Un subproducte d'aquests dies bojos que ens ha tocat viure.
El pagafantes és, en definitiva, una persona amb un patiment tan profund que li comporta devastadores conseqüències emocionals. Darrerament s'han organitzat grups de suport als pagafantes amb la voluntat d'acabar amb un fenòmen tan estès com difícil d'erradicar. Vegeu el vídeo de sota:
La gran desgràcia d'un pagafantes és, precisament, ser un pagafantes. Tenir-la a l'abast i que, alhora, sigui inabastable. Mentre que els seus rivals -generalment, macarres i bad boys- coneixen a la noia i al cap de pocs dies (o hores) ja s'hi han allitat, el pagafantes pot mantenir-hi una relació de mesos o anys, sense aconseguir res més que un cast petó a la galta o una abraçada afectuosa.Els pagafantes més recalcitrants han arribat a compartir llit amb la noia (sense cap relació carnal, òbviament), i fins i tot tinc noticia -ho juro- de pagafantes que s’hi han dutxat, anant amb molt de compte de no tocar-la. Segons algunes fonts també hi ha dones pagafantes, tot i que serien minoritàries: és un fenomen eminentment masculí.
Arribats a aquest punt hem de distingir els pagafantes circumstancials dels que ho són a temps complet. Servidor s’ha trobat, en moments puntuals de la seva vida, tenint comportaments de pagafanta, fent autèntics equilibris per no caure en aquest abisme sense fons. Vorejant la frontera, tan traïdora. Però un pagafantes autèntic neix essent-ho. Troba amistat i confessions quan ell esperava sexe i amor. És germà gran i a ell li agradaria ser amant. Pel qui ho viu en pròpia pell (i els que hem tingut etapes pagafantes ho sabem prou bé) és dramàtic, una autèntica tortura: “em tens però no em tens” . Són personatges tràgics i profundament desgraciats. Un subproducte d'aquests dies bojos que ens ha tocat viure.
El pagafantes és, en definitiva, una persona amb un patiment tan profund que li comporta devastadores conseqüències emocionals. Darrerament s'han organitzat grups de suport als pagafantes amb la voluntat d'acabar amb un fenòmen tan estès com difícil d'erradicar. Vegeu el vídeo de sota:
