Hi ha dues maneres de treballar amb l'humor. La primera és crear-lo tu. Escriure un guió, un monòleg, un conte, el que sigui. Lògicament estaràs influenciat per d'altres autors, i fins i tot pots formar part d'una corrent o d'una escola. Si ets molt bo, seràs tu el qui creï una corrent o una escola.
La segona via és parasitària: aprofitar-se de les febleses dels demés, de les errades i fins i tot dels defectes. Algú pot pensar que aquesta manera de treballar és més senzilla que no pas la primera. Potser és cert, tot i que requereix molta finor i elegància per no acabar fent burles barroeres i cruels.
Sigui com sigui, aquesta segona via té una avantatge: l'humorista pràcticament no ha d'intervenir, sinó que es limita a observar i a escollir allò que considera més delirant, sorprenent o divertit. És una manera de treballar que, a banda de fer riure, mostra una realitat. La retrata. L'APM s'ha convertit en un referent d'aquest tipus d'humor, i el canal Intereconomía és una de les seves principals fonts de recursos. Veient del vídeo s'entén perfectament el perquè. L'humor contra l'odi. Els bàrbars són a les portes.
