Fa pocs mesos vaig coincidir amb l'escriptor
Pau Planas al seu lloc de treball de la Universitat de Girona. El vaig reconèixer perquè havia llegit la seva novel·la
La Nau, guanyadora del Premi Casero de fa tres anys, i la seva cara em sonava de la contraportada (o potser d'alguna altra banda, qui sap: Girona és un poble gran, i qui més qui menys, tothom es coneix). El llibre em va encantar: pot llegir-se com una història de ciència ficció (sci-fi i fantasia són dos gèneres que m'encanten, fa poc vaig acabar
El juego de Ender) o com una novel·la existencialista. És una llàstima que els ulls de la majoria dels literats catalans estiguin sempre fixats en la Guerra Civil i en la Postguerra i s'oblidin d'explorar altres camps, com ha fet en Planas.
La novel·la es devora en una tarda de dissabte llarga, i la sensació de claustrofòbia és semblant a la que sents veient a la tinent Ripley, la d'Alien, recórrer els passadissos del Nostromo. No us la perdeu.
En Pau ha tingut la gentilesa de fer una crítica de Manual de Supervivència. Em sento molt afalagat, venint de qui ve. Podeu llegir-la
aquí.