dijous, 1 de setembre del 2011

EL MISTERIÓS CAS DE LES SANDÀLIES DESAPAREGUDES


Ahir vaig anar al gimnàs. Després de la classe de boxa vaig dutxar-me (amb les xancletes de dutxa, és clar) i em vaig vestir. Quan vas al gimnàs a ple estiu tornes a suar sortint de la dutxa, de manera que és important dur roba molt fresca: pantaló curt, camises o samarretes obertes i sandàlies. Vaig vestir-me i, quan vaig posar-me de puntetes per agafar les sandàlies -les guardo en una lleixa que serveix precisament per això, per guardar sabates- vaig donar-me compte que no hi eren. Vaig pensar que potser les havia deixades al terra i vaig ajupir-me per buscar-les. Tampoc hi eren. Que estrany.
- Què busques? - va preguntar un paio cobert de tatuatges. Al meu gimnàs sóc l'únic que no vaig tatuat.
- Les meves sandàlies. No les trobo.
- Fa una estona a en Pedro -és un nom fals- li ha passat el mateix. Has trobat a faltar alguna altra cosa?
Espantat, vaig posar la mà a la butxaca dels pantalons. El mòbil era allà i els pocs diners que duia també.
- Em sembla que tot està correcte.
- A ell tampoc li han agafat res més. Però em sembla que us han robat les sandàlies a tots dos.
Vaig quedar-me en silenci, assentint amb el cap. Algú havia entrat als vestidors d'un gimnàs i havia robat dos parells de sandàlies. Molts dels meus companys tenen mòbils de darrera generació, jaquetes de motorista i coses per l'estil, però els lladres es van conformar amb les meves sandàlies fetes malbé (mai més compraré res a l'H&M) i amb les del meu company Pedro. Cal ser atrevit per cometre una estupidesa així en un gimnàs especialitzat en boxa, Arts Marcials Mixtes i d'altres esports de contacte. Jo sóc un tio pacífic i relativament inofensiu però en Pere pesa deu o quinze quilos més que jo (de múscul, és clar) i ha participat en uns quants combats professionals.
La qüestió és que ahir vaig haver de tornar a casa amb les sandàlies de dutxa. El lladregot té sort però, des d'aquí, vull donar-li un consell: si necessites sandàlies compra'n unes a mercat. Són molt barates. Fins i tot pots anar a l'H&M (tot i que no t'ho recomano perquè se't faran malbé de seguida). Si et fan falta sis o set euros te'ls puc donar. Però fes-te un favor i no tornis a robar res més al meu amic Pedro: ell no té tantes contemplacions com jo.