A vegades algú diu:- He fet tres pastissos de xocolata en comptes d'un. N'hi haurà massa, però m'estimo més que en sobri que no pas que en falti. Ja saps com sóc, estic ben boig! Ha ha!
O també:
- El meu fill és boig. L'altre dia va veure una senyora molt gran al supermercat i, en veu alta, va preguntar: "Mama, mira quina senyora més vella!". T'imagines? Va dir que era vella davant mateix de la senyora! No sé pas de què en farem, d'aquest nen!
Està clar que cadascú entén la bogeria d'una forma diferent. Uns creuen que estar boig és posar-se a ballar en una festa sense haver begut, comprar un regal extravagant, dur una corbata cridanera o passar-se el sopar explicant acudits. Uns altres consideren que estar boig és sentir veus que t'ordenen que cremis coses, col·leccionar deixalles o mantenir llargues converses en veu alta amb tu mateix.
Un boig mai creu que ell està boig. Es lleva, esmorza amb la seva nina inflable, clava uns quants cops de cap a la paret i després es dedica a enviar cartes amenaçadores a l'actor que interpreta el dolent d'una telesèrie. Fa tot això í es pensa que és perfectament normal i que els bojos, en tot cas, són els demés.
