Al coronel Gadafi li falta un bull. A aquestes alçades això no hauria de sorprendre a ningú. No parlem de Ben Alí, ni tan sols de Mubarak: estem parlant d'un tirà de la vella escola, de l'estil africà més pur i genuï, d'un paio nascut al desert i criat en unes condicions de marginalitat duríssimes i que va escalar posicions dins de l'exèrcit fins arribar a ser el dictador que és ara. Al capdavall, què es pot esperar d'un home que s'ha envoltat d'una guàrdia d'expertes en arts marcials, suposadament verges, anomenades les Amazones? Un home que s'entossudeix en reunir-se amb els líders mundials en un jaima? Gadafi s'ha injectat més bótox que Stallone i Mickey Rourke junts, a Itàlia va contractar un grup de models jovenetes per ensenyar-los l'Islam, la seva infermera particular és la rossa de la foto de baix i es vesteix com un dictador d'opereta.
Gadafi també va inventar un sistema de govern que va batejar amb el nom de jamahiriya, una mena de democràcia assambleària de regust comunista que, teòricament, entrega el poder al poble, que se suposa que pot governar-se a ell mateix de manera directa. De la mateixa manera, es pot culparal propi poble pel fet que el país no vagi bé, que és precisament el que fa Gadafi: donar les culpes als pobres i explotats libanesos. No és estrany, doncs, que tinguin ganes de fotre'l fora. Gadafi, gat vell, ha corregut a amagar-se: ho tenen difícil.
