dimarts, 4 de gener de 2011

EL PAIO DE LES BICILETES RARES

Per Girona hi ronden molts paios estranys. N'hi ha un de particularment inquietant: és alt - deu fer uns dos metres-, duu barba de boc i té els ulls grossos i vidriosos. Trenta-i-tants. Es desplaça amb l'ajut d'estranys vehicles que ell mateix dissenya i que tenen com a base bicicletes o patinets. També es fa els seus propis cascs, un dels quals té un parell d'enormes orelles de burro incorporades.
Aquest matí he entrat a un bar de darrera l'Hipercor i me l'he trobat. Era en un extrem de la barra, visiblement borratxo i barbotejant frases incoherents. M'he assegut, m'he pres un tallat i he fotut el camp abans no comencés a molestar-me. Quan sortia del bar he vist la seva bicicleta: comparada amb els models anteriors tenia un disseny conservador. Estava recolzada en un cotxe, el propietari del qual arribava en aquell precís moment.
- Vés amb compte, que l'amo de la bicicleta és dins del bar- li he dit.
- A mi me da igual - ha respost ell.
He arronsat les espatlles:
- A mi tant me fa, però si fos tu vigilaria: és un tio una mica raro.
Sense escoltar-me l'home ha agafat la bicicleta i l'ha apartat de males maneres. Jo he pujat al meu cotxe i he començat a fer maniobres per sortir. Quan he mirat pel retrovisor he vist que el paio estrany ja havia sortit del bar i s'adreçava al propietari del cotxe, l'estatura del qual semblava disminuir a cada moment.
M'he incorporat al trànsit de la carretera de Barcelona, pensat que som ben imbècils si no som capaços d'escoltar els consells benintencionats que ens dónen els altres.