Si algú es pensa que una tarda a l'Spa del Magma és una experiència relaxant que s'ho tregui del cap. Els disgutos comencen només d'arribar: cues quilomètriques que només pots esquivar amb una entrada comprada prèviament al Servicaixa. Ahir a la tarda vam anar-hi i el primer que vam veure va ser un paio amb rastes, que mirava a totes bandes bocabadat, i deia:
- Quanta penya! Em pensava que tothom era a Vic! - em fascina la tendència que tenim les persones a parlar de "gent" com si fos una cosa estranya, completamenta aliena a nosaltres.
Un cop aconsegueixes entrar pots moure't lliuremente per les instal·lacions. Hi ha una gran piscina d'aigua calenta amb sortidors i xorros d'aigua a molta pressió. Si tens la sort de trobar-ne un de lliure pots fer un favor a la teva esquena. També hi ha una mena de cadires mig submergides, però hi ha cua per agafar-les, i un cop hi seus t'adones que la gent et mira amb desig i enveja, i al final decideixes aixecar-te, fotre el camp i deixar buida la punyetera cadira.
També hi ha una zona anomenada Culte al Cos - per bé que, fent un cop d'ull al personal, s'hauria de dir Odi al Cos-, dotada de tres saunes amb diferent grau de calor i humitat i una sala amb sofàs tèrmics. Dita sala s'anomena "Lloc de Relax". Si la gent no parlés a crits i si els sofàs no tinguessin basses d'aigua tèbia provinent dels banyadors dels antics ocupants segurament seria un bon lloc per fer una migdiada. Malgrat tot, les saunes sí que són una bona experiència.
El que no deixa tan bon gust de boca és l'actitud de la gent: graciosets que es dutxen amb aigua freda i es posen a xisclar per cridar l'atenció. Nens que es diuen Aaron corrent per tot arreu. Homes estranys passejant-se amb enormes cadenes daurades. Paios amb panxa-birra que creuen que una tarda al Magma compensa tota una vida dedicada a devorar cacauets i beure litres de cervesa.
Finalment, el Magma també té un costat pedagògic: si algú dubta de fer-se un tatuatge que vagi a l'Spa primer. Allà podrà fer-se una idea de com els estralls del temps i del sedentarisme converteixen un tatuatge, que un dia va ser bonic i elaborat, en un gargot destenyit.
