Una amiga m'ha fet arribar un llibret que recull unes conferències on l'escriptor Michell Houellebecq va participar. En un moment de la xerrada els ponents fan referència a l'alliberament sexual. La tesis de Houellebecq és interessant i la comparteixo al cent per cent. Segons ell, l'alliberament sexual és una cosa que ja va passar en el seu moment. Va tenir un principi i un final. Parlar-ne ara és un absurd: avui dia no queden reprimits sexuals o, en tot cas, en queden molt pocs (potser algunes persones molt condicionades per la religió o per educacions ultraconservadores. En tot cas, casos aïllats). Aleshores, per què hi ha gent molt promiscua i activa sexualment i d'altra, en canvi, té problemes per fotre un únic clau? Fàcil: és un tema d'atracció. Quan les persones no es troben atractives les unes a les altres no follen. És així de simple.Les noies guapes són més alliberades sexualment que les lletges? De cap manera. Simplement, les dones atractives tenen el sexe més a l'abast, els hi és molt més fàcil aconseguir-lo. Passa exactament el mateix amb els homes: alguns individuus senzillament no tenen la manera d'obtenir sexe si no és pagant. I si encara queda alguna feminista de cabell vermell, tabac negre i gin tònic que no entén això que s'ho faci mirar, perquè és quelcom òbvi i incontestable. Ni positiu ni negatiu, només òbvi i incontestable.
Miro enrere i recordo moltíssimes ocasions en que Fulana acusava a Sotano o a Menguana de ser un reprimit sexual. Sempre, sempre, el qui feia aquesta acusació era una noia més o menys atractiva. Per ella el sexe no tenia valor perquè era fàcil d'obtenir, i no podia entendre com alguna gent no el practicava amb tanta regularitat. Tots aquests suposats reprimits sexuals eren només gent que no podia follar tant com ella perquè, simplemente, no tenien els mitjans. A vegades el món no és tan complicat com ens volen vendre.
