diumenge, 18 d’octubre del 2009

GRÀCIES

Cuatro Amigos el magistral llibre de David Trueba, acaba d'aquesta manera:

Miré a Claudio y a Blas a mi lado y comprendí, en cierta medida, lo que significaba la amistad. Era una presencia que no evitaba que te sintieras solo, pero hacía el viaje más llevadero.

Kurt Cobain, que escrivia però que ho feia d'una forma una mica diferent, també va dir un parell de coses al respecte. La primera m'encanta: "Un amic és aquell que segueix suportant-te fins i tot coneixent els teus defectes". La segona és el començament d'una cançó: "I'm so happy 'cause today I've found my friends".

Divendres vaig tenir la sort de passar una nit memorable amb uns quants amics dels de sempre. Tan memorable que em va incapacitar per escriure aquest post, que volia penjar ahir mateix. De tota manera, benvingudes siguin les ressaques com a conseqüència de jornades així. Amb alguns ens veiem sovint i amb d'altres no tant, però sempre que et tornes a trobar és com si no hagués passat el temps. Les persones vivim més de records magnificats que de fets reals i presents, i aquests records són poderosos i creen vincles molt forts. Si t'hi pares a pensar, és estrany que visquem més en base a coses que ja hem fet i no a les que es farem. De tota manera a vegades penso que, havent viscut el que he viscut amb algunes persones, seria impossible emprenyar-m'hi -al menys de forma seriosa- per res del món (per bé que la realitat, a vegades, s'entesta en demostrar-nos cruelment el contrari).

Sigui com sigui, hi ha dies que em sento imbècil total (tot i que intento ser-ho cada dia una mica menys, això us ho puc assegurar), i no puc evitar sentir certa admiració cap a la gent que han anat a parar al meu costat i que han d'aguantar les meves neures, els meus problemes reals o imaginaris i els meus plans de futur, alhora que han de lluitar contra les seves neures, contra els seus problemes reals o imaginaris i han de seguir traçants els seus plans de futur. Penso que deu ser dur per ells, i aquest humil post és la meva manera de donar-los les gràcies.

El llibre de Trueba se sustenta en aquesta tesis: els amics no et solucionaran la vida, potser ni tan sols te la faran més fàcil, però segur que, gràcies a ells, sí que serà més divertida i fàcil de passar.

Ho subscric plenament i, de nou, aprofito per dir gràcies.